MIRAFLORES

quin canvi.
gratacels de vidre a primera linia de mar, sobre els acantilats de 80m. els cotxes no piten, tu. diu k’ls veïns et denuncíen si toques el claxon. i fins i tot es pot anar a córrer ! no vindrà una dotzena de gossos perseguinte amb els ullals bavejant. de gossos n’hi han, però són d’aquests k van lligats a una persona k ha decidit k la pobre bèstia ha de portar un vestidet ridícul i un pentinat delictiu.
cafès a euro i mig, tot de gent fent esport al passeig marítim, i... passos de vianants! tot i k no tenen el mateix sentit k a casa. aquí com a molt serviran pq' un paio amb corbata i 4 capes de maquillatge sobre tot cm² de pell visible, surti pel telenotícies dient en to solemne: "otro gringo ha muerto cruzando un paso de peatones. algo debemos estar haciendo mal."
la sensació de seguretat és... asfixiant: valles elctrificades a les cases, segurates i cotxes de policia per tot arreu, i a tothora. diu k aquí paguen més impostos, i els hi dóna fins i tot per tenir gent escombrant els carrers.
això és miraflores, el barri chachipiruli de lima. vam anar a parar aquí pq' hi viu la claire, una noia encantadora i mare del seismesino més gros k he vist mai, k ens guardarà el material de gelera a casa seva fins k tornem d fer el tourist.
jo no volia anar a lima. 8.000.000 d'ànimes apretutxades en un caos urbanístic i circulatori, ubicada en un desert permanentment cobert per la boira. però la gent k hi havia estat deia k valia la pena fer-se una passejada... i tenien raó.
miraflores te imatge, el centre te possibilitats i barranco te encant. ara ens n'anem a puno, però a lima hi tornarem.
amb les presses no hem tastat ni el ceviche.