donç ja som a kathmandu, la ciutat mistica. un lloc a on lèspiritualitat de les gents es fon amb un entorn idilic. un lloc a on diferentes cultures conviuen en total armonia i en perfecte sincronitzacio amb la mare naturalesa.
un lloc a on...
...venga va! no me jodas!
si aixo es la ciutat del caos!
diu k hi viu un milio de persones, pero la sensacio es k sa posen d'acord per passar tots pel mateix lloc a la mateixa hora. es una brutal barreja de colors, olors i sorolls. la pols i el fum son omnipresents. els claxons toquen una banda sonora repetitiva, insoportable. el menjar en descomposicio s'acumula pels carrers, pels temples. els gossos, tristos i resignats, semblen voler dir "aixo se us ha anat de les mans". hi ha infinitat de botigues amb tants articles k costa de creure k algun dia s'arribin a vendre. els cotxes i les motos k sa fiquen per tot arreu amb la unica norma k te preferencia el mes gros.
estem rebentats d'haver d'estar alerta a tota hora. sort k dema comencem la volta als annapurnas.
jo no se si algun dia kathmandu va ser una ciutat mistica, pero avui dia es un lloc caotic i sobrecontaminat.
i no se si algun dia la gent venia aqui a meditar, pero avui dia, si vols mantenirte viu, aqui... no deixis la ment en blanc.
dilluns, 31 de març del 2014
dissabte, 29 de març del 2014
UN NOU AMIC
acaba de neixer el 30 de març del 2014. almenys aixo diu la pantalla aquesta del departures a on el nostre vol encara no esta ni anunciat.
ens queden 5 horetes a l'aeroport de doha (qatar... el barça i el petroli i tal i tal...), i les passarem al orix lounge.un orix es una cabra del desrt amb unes banyes k fan por i un lounge es... pues... pues eso... un longe, un puesto!
pagues 29€ (nus pensavem k seria mes barato) i tens dutxa, el interné, buffet lliure de dolç i salat begudes "de nen" il.limitades i 4 d'alcholiques. pero devem tenir les mates o l'angles rovellats, pq' en portem la tira.
jo fins i tot he fet un amic ara k la marta dorm. un tal jonny "el caminant" sembla k li diuen. al principi es una mica aspre, pero a la segona o tercera conversa, ja li comences a agafar carinyu..
i aquest pais seria impossible en qualsevol planeta k no fos aquest k ens hem apanyat. desde l'avio nomes es veu un tros de sorra k sobresurt de la peninsula arabiga per endinsarse al golf persic i... i j'astà. no hay nà mas. un tros de desert cobrint inmenses bosses de petroli. un lloc a on t'alegras de no haver nascut. sobretot si ets dona. les k a l'avio portaven mocador al cap (niqab?) es cobrien totalment la cara al baixar les escales quan desembarcavem. a algunes no se'ls hi veuen ni els ulls. i es passegen per aqui dins les seves presons de seda fina mentre els seus marits babegen amb els ulls desorbitats seguint unes malles prietas.
deu ser intolerancia cultural i tal, pero a mi la situacio ma fa yuyu.
en fi. k d'aqui 5 hores ens anem al nepal, a veure els rostres de les gents i les muntanyes mes altes de la terra i... osties! ... k torna a passar el meu amic... en jonny... "el caminant".
ens queden 5 horetes a l'aeroport de doha (qatar... el barça i el petroli i tal i tal...), i les passarem al orix lounge.un orix es una cabra del desrt amb unes banyes k fan por i un lounge es... pues... pues eso... un longe, un puesto!
pagues 29€ (nus pensavem k seria mes barato) i tens dutxa, el interné, buffet lliure de dolç i salat begudes "de nen" il.limitades i 4 d'alcholiques. pero devem tenir les mates o l'angles rovellats, pq' en portem la tira.
jo fins i tot he fet un amic ara k la marta dorm. un tal jonny "el caminant" sembla k li diuen. al principi es una mica aspre, pero a la segona o tercera conversa, ja li comences a agafar carinyu..
i aquest pais seria impossible en qualsevol planeta k no fos aquest k ens hem apanyat. desde l'avio nomes es veu un tros de sorra k sobresurt de la peninsula arabiga per endinsarse al golf persic i... i j'astà. no hay nà mas. un tros de desert cobrint inmenses bosses de petroli. un lloc a on t'alegras de no haver nascut. sobretot si ets dona. les k a l'avio portaven mocador al cap (niqab?) es cobrien totalment la cara al baixar les escales quan desembarcavem. a algunes no se'ls hi veuen ni els ulls. i es passegen per aqui dins les seves presons de seda fina mentre els seus marits babegen amb els ulls desorbitats seguint unes malles prietas.
deu ser intolerancia cultural i tal, pero a mi la situacio ma fa yuyu.
en fi. k d'aqui 5 hores ens anem al nepal, a veure els rostres de les gents i les muntanyes mes altes de la terra i... osties! ... k torna a passar el meu amic... en jonny... "el caminant".
Doha, entre dos móns
Subscriure's a:
Missatges (Atom)